Bon Nadals!!

Sempre estic ideant per aquestes dates, em compre revistes, rebusque a internet, per a que me donen idees per a decorar el "pasillo", per a fer una coqueta i nadalenca targeta de felicitació i amb vosaltres, les meues alumnes i el meu xic,Manel; anem decidint quin ens agrada més,amb eixa il.lusió que aquestes dates ens contagien...Cada dia anem contra rellotge assatjant el teatre, organitzant les manualitats, decorant la classe, fent deures...però aixó ens agrada i ens fa gaudir del que és ensenyar i apendre veritat? Enguany  per a mi, és una vespra de Nadal molt diferent, però vosaltres disfrutareu com els que més,en eixa obreta tan divertida que varem preparar,  estic segura que ho fareu molt requetebé, perfectament,  junt als companys de tercer, així que des d'ací molts d'ànims i "mierda" que és diu al món del teatre, que vosaltres ja sou quasi professionals!... Molts besets que passeu Molts bons Nadals amb les vostres families, ah! i feu-me divisions de dues xifres...! Una abraçada molt forta i mil besets.


Bon Nadal! La vostra mestra, Jèssica.

El Pare Noel xicotet.Conte de Carmen Ballester

Fa molts anys...hi havia un Pare Noel molt xicotet; quan pujava al trineu i volaven els renos sempre el Pare Noel  es queia de dalt a baix.El Pare Noel sempre cridava:-Espereu-me amics meus !!! i els renos anaven a arreplegar-lo, els renos eren els companys del Pare Noel, els deien Fresquito, Nariz Rojita, Junior i l'altre Password.
Els renos sabien molt bé el que havien de fer, sempre ajudaven al Pare Noel que era un poquet despistadet, ells sabien que fora com fora havien d'entregar els joguets als xiquets del món.
Però clar el Pare Noel era tant xicotet que li costava molt entrar a les ximeneies, ell pensant pensant...i va tindre una idea, menjar molt i així podria crèixer i fer-se gran.
Com ja era molt gran ja no queia del trineu, ja baixava molt ràpid per les ximeneies i eixa nit de Nadal va repartir els regals a tots els xiquets del món i encara li va sobrar temps per a celebrar el sopar de la nit de Nadal amb els seua ajudants i els seus companys els renos, s'ho passaren molt bé cantant nadales, menjant torrons i vegent la felicitat dels xiquets del món com jugaven amb els seus regals.Res com estar ben alimentat -va pensar el Pare Noel i...Conte contat......

Esmorzar Estellesià

Després d'estudiar al nostre poeta, les seues poesies de temes tant quotidians com és el menjar, no podiem deixar de fer un esmorzar estellesià i que és aixó?, doncs gaudir a la vegada dels nostres millors productes, pà,oli,sal,pimentó,tomaqueta i pernil tots ells  acompanyats de la poesia de Vicent Andrés Estellés feta paraula i recitada per diferents veus.Ens ho hem passat molt bé, que és el que importa, a més hem aprés  que no és necessari viure una guerra, o tindre molts drames familiars per a poder escriure i fer art amb les paraules; ja que Vicent Andrés Estellés escriu de temes quotidians que poden passar a qualsevol poble valencià i a quasevol persona, una vegada més ens adonem que les coses autèntiques estan als xicotets detalls de la vida.

Agraïm a les mares que ens han acompanyat a l'esmorzar i ens han divertit molt participant també en el recitat de poesia. I al tio d'Aitana dir-li que haguera hagut d'entrar, ens ho hem passat de meravella!

El mal de panxa del Pare Noel; per al meu cosí Pau.

Sabeu per qué el Pare Noel està tan redonet i grosset?Dons... ara vos ho contaré.El Pare Noel és un home molt golós; tots els anys  dues dies abans de Nadal agafa un grapat de llepolies per a ell; però... un any va agafar dos grapats i se'ls va menjar  d'una fartà.Va passar un dia i es trobava mal , va passar un altre dia i el Pare Noel estava pitjor i la vespra de Nadal van cridar al metge ja que el Pare Noel estava amb l'estòmac endolorit. El Pare Noel estava trist perqué ell no podia repartir els regals.Al mateix temps el donyets tenien problemes, Desastre un donyet que sol armar desastres estava, com no podia  fer altra cosa, armant desastres:posava nerviosos als altres donyets, volia ajudar però... no ajudava ja que ho feia tot malament...El Pare Noel va pensar que ell es trobava malament  i va decidir que un d'aquestos donyets serà enguany el Pare Noel.Tots els donyets pensaren i deien: -jo seré, jo seré...
Fins que un va dir , totalment convençut....:-Jo no sé qui serà però Desastre segur que no.
 El Pare Noel ho va escoltar i va pensar " És molt injust que els companys pensen açó de Desastre ...clar és el donyet més jove, i no sap fer les coses bé del tot , li falta pràctica...ell té 100 anys i ací la resta tenen al voltant de 1.050anys i clar l'experiència és un grau...Dons com jo hem trobe molt malament, amb aquest maleït mal de panxa enguany l'encarregat de repartir els regals i la màgia del Nadal per tot el mon serà Desastre i també hauré de buscar un humà que siga molt especial per a desenvolupar aquest càrrec...clar-el Pere Noel va rebuscar entre els seus papers, buscant persones especials a la terra i de seguida va veure un nom que brillava molt, quasi com l'estrella del Nadal- A veure que posa...? Amb tantissima brillantor m'enlluerna...si que serà especial ..si...-va pensar el Pare Noel i ho va llegir posa Pau un xiquet de Xàtiva, que és molt valent, simpàtic i bona persona.Açó és el que buscava!
El Pare Noel va enviar un trineu màgic a Xàtiva per a dur al nou ajundant de Pare Noel al país Laponia, que és on viu el Pare Noel.Els donyents li ho van explicar tot, el Pare Noel també va intentar estar al màxim amb Pau , el seu convidat especial, però el mal de panxa li jugava males passades...
Pau i Desastre varen repartir les joguines arreu de tot el mon, sols van tardar 5 horetes, ho van fer molt bé i es que Desastre va tindre molt bona ajuda amb  un xiquet molt especial, anomenat Pau.

AITANA BALLESTER CARBONELL.(tota una escriptora)







.

EL RACÓ DEL SUC



TARONGETES DE MONTESA UMM!! QUE BONES!!!



QUE GANES DE COMENÇAR A FER EL SUC!!!

VINGA A LA FAENA!! QUE HUI ENS TOCA A NOSALTRES!!!



ARA ET TOCA A TÚ, ARA EM TOCA A MI... RES COM EL TREBALL EN EQUIP!!!



PERÒ QUE REBO ESTÀ!! SALUT!!

ARRIBA, AL CENTRO...Y PA DENTRO....!

ESTEM SUPERVITAMINATS!!! FORA REFREDATS!!!!!

SALUT!!

Vicent Andrés Estellés

Com és habitual en els darrers anys, solem estudiar un autor important per a la nostra cultura, després d'estudiar Vicent Blasco Ibañez, Enric Valor, Miguel Hernández i Laura Gallego, hem decidit treballar durant el primer trimestre a Vicent Andrés Estellés, que tant ens ha agradat la seua poesia "Assumiràs la veu d'un poble" que tenim a l'agenda de l'AMPA. Davant l'inquietud dels alumnes amb aquesta poesia les mestres hem decidit  estudiar-lo, ja que la seua trajectoria personal i professional han influït molt a les lletres valencianes i pensem que pot ser un bon exemple per als nostres alumnes.


Al final d'aquesta setmana i la propera setmana ens endinssarem en el mon "estellessià", amb la seua poesia, amb la seua biogràfia, amb la seua forma de veure la vida....Posa't les ulleres!!!!

FESTA DE LA TARDOR

Per decisió de l'alumnat varem celebrar La festa de la Tardor, va ser molt divertida i varem provar fruits i dolços típics de la Tardor.

Voliem  agraïr  a la iaia d'Aitana Ballester que ens va preparar unes fogasses  exquissites, també a Trino , el tio de Lúcia, que ens va preparar  una coca de la tardor la mar de bona, també a la tia de Carla que ens va fer una coca de xocolata  molt bona , també ens va portar una coca de xocolata Mireia Perez que tots en mejaren i agraïr també, a M ª Jose , la mestra de pràctiques , que va portar mostaxons i fruits de la tardor.

Després Tània i Jèssica portaren xocolata de Toblerone, nata per a fer els "gots-cakes", magranes, alborssos...

El resultat d'aquest treball en equip va  ser un èxit, res com les coses fetes amb gust i ganes...!

Ens ho passarem d'alló més bé.....de segur que repetirem....