Hi havia una vegada una casa de xocolata que estava abandonada.
Uns xiquets que estaven d'escursió pel camp i es van apropar a la casa de xocolata, van entrar dins i estava plena d'objectes fets amb xocolata,quant de xocolata,mare meua!-deien bocabadats.
Als xiquets es deien Manel que era un fanàtic de la xocolata, volia menjar xocolata sempre, Carmen que li encantaven els entrepans, a Cris que devorava galetes, a Laura que li enxisava el pernil, a Aitana que li encantaven les llonganisses.
La mestra va dir:-No mengeu eixa xocolata, no deu de ser bona per a la salut....de sobte van escoltar un soroll, la mestra va dir : esteu-se quiets sembla que hi ha algú més a la casa! van estar sense fer soroll i van veure la silueta d'una bruixa! que estava espiant als xiquets per a que es mengen la xocolata amb verí!
Jèssica la mestra va fer una mirada dient a correr tots! i tots van eixir corrents de la casa abans que la bruixa els fera a trocets per al seu " putxero"
Van veure gats,rates, deixalles, fem.... al patí de la bruixa com que no podien eixir els xiquets ho van netejar tot i quan la bruixa va entrar es va quedar de pedra i es va convertir en una estatua que els xiquets la van portar al museu , ni més ni menys que al Museu del Padro a Madrid, i l'exposició tenia el nom de "Pedra".
 |
| Añadir leyenda |
Es van fer molt famosos amb la seua escultura ,que era molt real, deien els periodistes; -i tant real- deien ells entre rises.
