La grip màgica. Conte escrit per Aitana Ballester.

Hi havia una vegada, en un poble molt llunyà, una malaltia rara, molt fàcil de contagiar; un dia una xiqueta anomenada Clara va ser contagiada per la malaltia  i aleshores Clara  van descobrir que era una malaltia màgica.A la nit Clara estava dormint i va somiar en una fada anomenada Flor.Folr deia que la malaltia que tenia Clara, era una malaltia màgica, que convertia en realitat tot alló que desitjara, i  molt fàcil de contagiar.Clara de seguida es va despertar i va pensar en com no curar-se mai ...ja que estava molt bé alló de tindre màgia....
Clara la va contagiar  a alguns xiquets, els xiquets als pares...Al final tot el poble estava contagiat....Aquesta enfermetat consistia en fer-se realitat tot alló que desitges...així que  un nen es convertia en dinosaure, un altre xiquet anava conduint un tren, el poble estava ple de "mansions" i descapotables....Flor va decidir anar en persona, quan va arribar Flor a casa de Clara, Clara es va assustar.Flor va dir que aixó podia seguir així, el poble no podía estar ja que aquesta situació podia ser perillosa no tot el que desitgem ens fa bé.... li va explicar a Clara...Clara va reflexionar i molt arrepentida li va dir a Flor que faria el que fora per ajudar al seu poble.
Flor li va dir:-Serà molt díficil, la única cosa que espot fer era convertir-se en fada i anar a Florelandia, clar l'efecte dura sols tres hores, però anar a Florelandia ja es tarda una hora i es quedaven dues hores només així que no podien perdre temps.
Quan Flor i Clara van arribar a Florelandia van anar a casa del mag Venix.Venix els va donar la benvinguda i els va preguntar que desitjaven....Flor li ho va explicar tot, Venix va dir que en mitja hora faria una pols màgica que tot ho solucionaria.Els ingredients son:
Pols, un pessic de líquid màgic i el mé important un ou d'or.
Flor va afirmar que no era una tasca fàcil, però el Mag Venix tenia tots els ingredients al seu rebost.
Amb la pols màgica feta anaren al poble de Clara.
Per sort encar quedava temps, mitja horeta més o menys, per a poder sobrevolar el poble i escampar la pols màgica....
De sobte tot va tornar a la normalitat...i conte contat conte acabat.....

ESMORZAR FALLER




<>
 

<> 

Mmmmmm!! Bunyols i xocolate... per a xuplar-se els dits

 

"Valentin-Tin-tin" Conte de Aitana Ballester.

Hi havia una vegada un xiquet anomenat Valentí.Valentí era un xiquet que no tenia molts amics,sols tenia a Carlos.Carlos era un bon xiquet molt estudiós i li encantava llegir; dons no ens desviem; el cas es que ningú volia a Valentí perque li tenien cels.Sempre li cantaven: "Valentí-tin-tin, valenton-ton-ton eres más tonto que gordinflón"....A Valentí no li agradava gens que li digueren això, un dia van veure un donyet anomenat Kinyol; Kinyol  li va dir que no devia de fer cas d'aixó; primer Kinyol li va explicar a Valentí el seu plà....Havia de fer nous amics i així els altres xiquets es donarien conter de que Valentí no era com ells pensaven, ja que ell era amable, divertit i amb molta imaginació.Van anar al parc i Valentí i  aCarlos van conèixer a algunes xiquetes primer a Aitana, després a Carmen, a Manel, a Alba, a Laura, a Mireia, a Cristina i a molts xiquets i xiquetes més.
Els companys que encara no el volien poc a poc van anar donant-se conter de qué cadascú és com és i no hem de menyspreciar-lo l'hem de voler amb les seues característiques.Al final es van fer tots amics i és més
quan coneixien algú li preguntaven si volia ser amic d'ells.Kinyol