miércoles, 26 de octubre de 2011

EL SENYOR DE LES CIÈNCIES escrit per Manel Talon

Hi havia una vegada un xiquet que sempre deia que ell de major volia ser moltes coses; astronauta, obrer, cantant… Fins que un dia va dir:

-         Vull ser científic.

Per ell  no estudiva i son pare i mare li deien que per a ser científic calia estudiar molt.
Un dia va anar a casa correguent i es va ficar a estudiar i en eixe moment va eixir un teixó màgic del segle XXII ,del calaix del seu escriptori.
El teixó s’anomenava Doraimon i li va dir a Manel que no plorara de por que ell li donaria diversió, però que abans havia de fer el deure.




Quan va fer tot el deure Doraimon va traure de la seua butxaca màgica l’espall de mentira van anara allí i s’ho van passar molt bé, després van sopar i van anara a dormir. A l’endemà Doraimon va traure el Gorrocopter i van anar a pegar una volteta i van vore un cartell que deia així:






HUI A LES 10:00 DEL MATÍ MERCAT MEDIEVAL.


Van anar al mercat medieval i van fer espases de cartó i bolses aromàtiques. Van anar a casai de camí a casa es van trobar amb Sisuca.
Finalment Manel es va traure la carrera de científic i Doraimon la de mestre.
Els dos es van casar Manel amb Sisuca i Doraimon amb Dorami i van ser feliços.


                                                                            MANEL TALON

lunes, 24 de octubre de 2011

Estem d'aniversari!!!! El primer aniversari del bloc!!

Ja fa un any, estavem Sara, Roser i jo ( Jèssica) organitzant el projecte del Nou d'Octubre, voliem mostrar a Jaume I com a persona, com a fill, com a pare, com a espós...també trencar amb la dicotomia de bons i roïs,  veure l'herència cristiana que perdura als nostres dies i també l'emprenta dels nostres avanpassats àrabs, varem estudiar els cognoms, els topònims de les nostres terres...tots varen gaudir molt i  amb eixa il.lusió varem decidir crear un bloc.Sara també va crear el seu blog d'Anglés.
En un principi, era novetat però avuí ja està consolidat i és una eina i una finestreta en la que ensenyem totes les coses que fem,que ens il.lusionen, projectes, contes,eixides,manualitats, súc de taronja, festes....(també fem exàmens,activitats,operacions,problemes...que forma part de l'esforç  d'apendre i que poc a poc també anirem mostrant)
Voliem donar les gràcies a les mares i pares, també als seguidors que amb les vostres visites feu que tiguem quasi 3.000 visites! i aixó alegra,la veritat, també al centre i als diferents cicles, que  s'han animat a obrir aquesta finestreta que apropem la comunitat educativa al poble i  a la societat.És una eina molt econòmica(cost zero) que mostra a tot color fotografies, imatges,textos...és com una xicoteta revista gratuïta a fasciculs.
Gràcies a tots i a totes i nosaltres continuarem treballant amb eixa il.lusió del primer dia!!




viernes, 21 de octubre de 2011

Conte "Un món de fantasía" escrit per Cristina Plà Sanchís

Hi havia una vegada una Reina i Rei van tindre 7 xiquetes.Una tenia 12 anys que li deien Carmela i les altres lis deien Sofia que tenia 10 anys, Sara 9 anys, Cristina 8 anys,Maria 6 anys, Inés 5 anys, Olga 4 anys; totes elles eren molt bones germanes, es deixaven moltes coses com les joïes, roba...Els agradava molt passejar pels jardins de Palau acompanyades pel Rei, son pare.Uns dies després el Rei es va posar malalt i es va anul.lar el passeig, estaven en casa i van decidir fer una llista d'alló que volien ser de majors...entre rises s'ho passaren molt divertit però al Rei li feia mal el cap i va ordenar que eixiren les seues filles al jardí , per a poder gaudir d'una poca de tranquil.litat.
Quan estaven totes les princesetes al jardí van escoltar un llant, van veure a una fada plorant!
-Per que plores? van preguntar les xiquetes.-Perqué ja ningú creu en les fades i cap persona me demana desitjos...
-Aixó no és cap problema posa't contenta fada! que nosaltres tenim un desig molt important per a demanar-te -va dir Carmela
-També tenim un llistat d'alló que volem ser de majors...-va dir entre rises vergonyoses Cristina.


El primer desig que li van demanar era que el Rei es posarà sà, i així es va fer, al arribar al Palau ja estava el Rei esperant-les per a fer l'agradable passeig amb les seues estimades filles.
I la resta de desitjos a mesura que anaven fent-se grans van anar cumplint-se; van ser unes princeses amb unes vides meravelloses cadascuna amb el que havien triat
.CRISTINA  PLÀ SANCHÍS

jueves, 20 de octubre de 2011

Festa de la tardor

La tardor és el temps de trànsit entre l'estiu i l'hivern: uns mesos indesisos, sense els rigors de l'un ni de l'altre, amables encara, animats. Els nostres llauradors, en comptes de dir "tardor", en diuen "la primavera de l'hivern". Amb això volen significar que la tardor té respecte de l'hivern, el mateix caràcter de preparació que té la primavera respecte de l'estiu (Joan Fuster)

Per això nosaltres estem preparant una festa per a celebrar aquesta estació tan especial, prompte comprovareu el que estem organitzant les mestres, especialment per a vosaltres. Podeu aportar idees per a la seua organització!







 

jueves, 13 de octubre de 2011

Maria i les seues fantasies escrit per Candela Garcia Guarner

MARIA I LES SEUES FANTASIES

Hi havia una vegada una xiqueta que s'anomenava Maria. A Maria li agradava molt passejar. Era alta i molt bonica i tots els joves la volien.
Ella estava trista perquè s'imaginava que volava. Va aparèixer una fada i Maria  li va dir que ella era de mentira. La fada s'enfadà i la va portar al seu móm.
Maria es va adonar que era roin i va dir:
- Oooooooooo!
I en eixe moment li va caure una cosa damunt i les sabates màgiques que tenia es van trencar.
De sobte, va vindre la fada bona i fent màgia li les va posar i volia demanar-li al mag que la tornara a casa i de sobte, va aparèixer el mag i li va demanar com a condició un diamant d'or ràpid o no la tornaria a casa.
Maria el buscava sola fin que trobà un gat i li va oferir la seua ajuda per buscar el diamant, quan el trobaren li'l donaren al mag i quasi sense adonar-se'n va caure per un forat, es va despertar i es va donar compte que tot havia sigut un somni i li ho va contar als seus pares. I conte contat ja s'ha acabat!

                                                         Autora: Candela Garcia Guarner