Quan estaven totes les princesetes al jardí van escoltar un llant, van veure a una fada plorant!
-Per que plores? van preguntar les xiquetes.-Perqué ja ningú creu en les fades i cap persona me demana desitjos...
-Aixó no és cap problema posa't contenta fada! que nosaltres tenim un desig molt important per a demanar-te -va dir Carmela
-També tenim un llistat d'alló que volem ser de majors...-va dir entre rises vergonyoses Cristina.
El primer desig que li van demanar era que el Rei es posarà sà, i així es va fer, al arribar al Palau ja estava el Rei esperant-les per a fer l'agradable passeig amb les seues estimades filles.
I la resta de desitjos a mesura que anaven fent-se grans van anar cumplint-se; van ser unes princeses amb unes vides meravelloses cadascuna amb el que havien triat
.
cristina me ha encantat el conte de prinseses espere que fages un conte com ise.
ResponderEliminarcristina me ha encantat el conte espere que fages un altre com ise.
ResponderEliminarmanel barbera
ccriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiistina eres la millorrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr escrigggggggggggggggggggggggggggggentttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttt.
ResponderEliminarcarmen ballester molto.
gracies manel el conte el vaig pensar amb les meues companyeres i company que son: Aitana,Carmen,laura,Mireia,Alba yo (Cristina) i per ultim el unic xiquet que li diuen manel
ResponderEliminar