"Valentin-Tin-tin" Conte de Aitana Ballester.

Hi havia una vegada un xiquet anomenat Valentí.Valentí era un xiquet que no tenia molts amics,sols tenia a Carlos.Carlos era un bon xiquet molt estudiós i li encantava llegir; dons no ens desviem; el cas es que ningú volia a Valentí perque li tenien cels.Sempre li cantaven: "Valentí-tin-tin, valenton-ton-ton eres más tonto que gordinflón"....A Valentí no li agradava gens que li digueren això, un dia van veure un donyet anomenat Kinyol; Kinyol  li va dir que no devia de fer cas d'aixó; primer Kinyol li va explicar a Valentí el seu plà....Havia de fer nous amics i així els altres xiquets es donarien conter de que Valentí no era com ells pensaven, ja que ell era amable, divertit i amb molta imaginació.Van anar al parc i Valentí i  aCarlos van conèixer a algunes xiquetes primer a Aitana, després a Carmen, a Manel, a Alba, a Laura, a Mireia, a Cristina i a molts xiquets i xiquetes més.
Els companys que encara no el volien poc a poc van anar donant-se conter de qué cadascú és com és i no hem de menyspreciar-lo l'hem de voler amb les seues característiques.Al final es van fer tots amics i és més
quan coneixien algú li preguntaven si volia ser amic d'ells.Kinyol